Els Austrià i l'expansió per Europa i Amèrica.

CONQUISTA MUSULMANA 

Coneixem la conquista àrabe/musulmana d'Espanya al complex procès politic i militar, que al llarg del S,VIII s'explica la consolidació de al-Andalus musulmà.

Aquesta conquista va tindre lloc a l'any 711 quan el regne visigot va caure frent els àrabes del Califat Omeya fins a l'any 726, en el que és va conquerirtot l'actual territori de la península ibèrica menys les montanyes del nord on s'amagaven els cristians.

CARLES V

Carles V va rebre, gràcies a la política matrimonial dels reis catòlics, una immensa i 

problemàtica herència territorial, que el convertia en el fundador de la primera monarquia universal dels temps moderns que nosaltres coneixem com l'imperi dels Àustria. 

Carles V va heretar totes aquestes coses;

• Isabel de Castella: Corona de Castella, 

Canàries, Melilla, Orà, Trípoli i Índies. 

• Ferran d'Aragó: Corona d'Aragó, Nàpols, 

Sicília i Sardenya. 

• Maria de Borgonya: Països Baixos, Franco 

Comtat i Charolais. 

• Maximilià I d'Àustria: Estats dels Salzburg, 

drets sobre Milà i drets al títol imperial. 

L’Imperi universal de Carles V constituí un conjunts d’Estats reunits sota una única corona amb particularismes territorials on Castella, pel nombre dels seus habitants i per les seves riqueses es va convertir en el regne hegemònic de la nova monarquia.

 La fabulosa herència territorial de Carles V, que es va veure ampliada quan, al 1519, va 

ser proclamat emperador d’Alemanya, va constituir una font inacabable de problemes. Els 

objectius prioritaris de mantenir la idea imperial i de defensar la Cristiandat va suposar l’inici d’una activa política diplomàtica i militar a Europa. Es varen mantenir una sèrie de guerres contra França 

FELIP II

A la renúncia de Carles V, Felip II continuà la política internacional de 

manteniment de l’hegemònica hispànica i la defensa del catolicisme iniciada pel seu 

pare, però, separat de la corona imperial, el pes fonamental de la supremacia de 

l’Habsburg espanyol va recaure en Castella i el seu imperi colonial.

 Felip II va continuar la lluita contra l’expansió turca a la Mediterrània, s’organitzà una gran flota amb la participació del papat i Venècia que va derrotar el 1517 als turcs a Lepant. 

Felip II envià el 1588 una gran flota per la invasió de Gran Bretanya: “l’Armada invencible” que, mal comandada, va suposar un estrepitós fracàs. Més èxit va tenir Felip II en Portugal, ja que la política matrimonial de Felip II va permetre, l’any 1580, el nomenament de Felip com rei de Portugal.

 Però el principal problema internacional al que es va enfrontar el seu regnat va ser la rebel·lió de Flandes. Felip II es va mostra intolerable respecte a les demandes flamenques i el 1560 s’inicià una llarga i cruel guerra. Els flamencs, dirigits per Guillem d’Orange, varen rebre el suport d’Anglaterra, dels prínceps protestants alemanys i dels hugonots de França. Felip va enviar als “tercios” comandats pel Duc d’Alba que, a pesar de la duresa de la seva actuació, no va poder dominar la rebel·lió. A partir de 1580 la guerra es va generalitzar per gran part d’Europa i Felip II va tenir que acceptar la participació de fet de les Províncies Unides: un nord protestant (Holanda) posteriorment independent, i el sud (Bèlgica i Luxemburg), catòlic i lligat a la monarquia hispànica. 

 Aquesta política internacional tan conflictiva va deixar com a resultat una greu situació financera de la corona espanyola