La Reconquesta és el nom amb què es coneix internacionalment el procés històric per mitjà del qual els regnes cristians del nord de la Península Ibèrica van conquerir progressivament l’Al-Àndalus. Es considera que va començar el 722 com a resistència de les societats muntanyenques del nord a l'avanç dels musulmans, amb la batalla de Covadonga, i va finalitzar el 1492 amb la conquesta del regne de Granada.
Segons la historiografia més recent el terme reconquesta és històricament inexacte,[1] atès que els regnes cristians que van conquerir el territori andalusí es van constituir com a societats després de l'ocupació islàmica de la península, malgrat els esforços d'alguns monarques castellans per presentar-se com a hereus directes de l'antic regne visigot de Toledo. A més a més, segons aquesta interpretació actual, reconquesta és un concepte parcial, atès que només presenta la visió cristiana d'aquest complex procés històric, esbiaixant el punt de vista dels andalusins. Per tant, s'ha suggerit com a noms alternatius Conquesta cristiana, Conquesta feudal d'Al-Àndalus, o directament la Colonització feudal de la Península Ibèrica, entre d'altres denominacions, que no porten la càrrega ideològica del concepte de reconquesta. En realitat, aquest concepte és una construcció historiogràfica que agrupa diverses etapes i situacions molt diferents al llarg dels 8 segles que es considera que va durar, ja que els protagonistes no tenien consciència, en general, d'aquest procés històric. Així i tot, l'Església i alguns cronistes medievals ja van fer construccions ideològiques amb aquest concepte, amb la finalitat de justificar les conquestes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario