Les invasion barbares i els visigots

LES INVASIONS BARBARES I ELS VISIGOTS

Invasions bàrbares, les invasions germàniques, invasions, o període de les grans migracions són diferents noms històrics al període històric caracteritzat per la migració massiva dels pobles anomenats bàrbars per l'Imperi Romà (majoria d'ells, dels pobles germànics, encara que hi havia altres), que va arribar a envair grans àrees de l'Imperi romà, ocupant-los violentament, i que eren la causa directa de la caiguda de l'Imperi romà occidental. Que va tenir lloc aproximadament entre el segle III i el segle VIII i afectat gairebé tot Europa i la conca mediterrània, marcar la transició entre l'antiguitat i l'edat mitjana que es coneix amb el nom de l'antiguitat tardana.

Els visigots van ser la branca dels gots, pertanyent als pobles germànics. Els visigots va sorgir d'anteriors grups gòtics (possiblement de la taifals) que havia envaït l'Imperi romà de 376 i havia derrotat els Romans a la batalla d'Adrianòpolis en 378. Els visigots van envair Itàlia sota Alarico i moderadora Roma l'any 410. Ells es van establir a la Gàl·lia meridional com a Federats de l'Imperi romà i després de la desfeta de Vouillé en 507 va passar a establir-se a Hispània fins que van ser derrotats pels àrabs a la batalla de Guadalete el 711 i el Regne fou enviada i va desaparèixer.