CONQUISTA MUSULMANA
Coneixem la conquista àrabe/musulmana d'Espanya al complex procès politic i
militar, que al llarg del S,VIII s'explica la consolidació de al-Andalus
musulmà.
Aquesta conquista va tindre lloc a l'any 711 quan el regne visigot va caure
frent els àrabes del Califat Omeya fins a l'any 726, en el que és va
conquerirtot l'actual territori de la península ibèrica menys les montanyes del
nord on s'amagaven els cristians.
CARLES V
Carles V va rebre, gràcies a la política matrimonial dels reis catòlics, una
immensa i
problemàtica
herència territorial, que el convertia en el fundador de la primera monarquia
universal dels temps moderns que nosaltres coneixem com l'imperi dels
Àustria.
Carles V va heretar totes aquestes coses;
• Isabel de
Castella: Corona de Castella,
Canàries,
Melilla, Orà, Trípoli i Índies.
• Ferran
d'Aragó: Corona d'Aragó, Nàpols,
Sicília i
Sardenya.
• Maria de
Borgonya: Països Baixos, Franco
Comtat i
Charolais.
• Maximilià
I d'Àustria: Estats dels Salzburg,
drets sobre
Milà i drets al títol imperial.
L’Imperi universal de Carles V constituí un conjunts d’Estats reunits sota
una única corona amb particularismes territorials on Castella, pel
nombre dels seus habitants i per les seves riqueses es va convertir en el
regne hegemònic de la nova monarquia.
La fabulosa herència territorial de Carles V, que es va veure ampliada
quan, al 1519, va
ser
proclamat emperador d’Alemanya, va constituir una font inacabable de problemes.
Els
objectius
prioritaris de mantenir la idea imperial i de defensar la Cristiandat va
suposar l’inici d’una activa política diplomàtica i militar a Europa. Es
varen mantenir una sèrie de guerres contra França
FELIP II
A la renúncia de Carles V, Felip II continuà la política
internacional de
manteniment
de l’hegemònica hispànica i la defensa del catolicisme iniciada pel seu
pare, però,
separat de la corona imperial, el pes fonamental de la supremacia de
l’Habsburg
espanyol va recaure en Castella i el seu imperi colonial.
Felip II va continuar la lluita contra l’expansió turca a la
Mediterrània, s’organitzà una gran flota amb la participació del papat i
Venècia que va derrotar el 1517 als turcs a Lepant.
Felip II envià el 1588 una gran flota per la invasió de Gran Bretanya:
“l’Armada invencible” que, mal comandada, va suposar un estrepitós fracàs. Més
èxit va tenir Felip II en Portugal, ja que la política matrimonial de Felip II
va permetre, l’any 1580, el nomenament de Felip com rei de Portugal.
Però
el principal problema internacional al que es va enfrontar el seu regnat va ser
la rebel·lió de Flandes. Felip II es va mostra intolerable respecte a les
demandes flamenques i el 1560 s’inicià una llarga i cruel guerra. Els flamencs,
dirigits per Guillem d’Orange, varen rebre el suport d’Anglaterra, dels
prínceps protestants alemanys i dels hugonots de França. Felip va enviar als
“tercios” comandats pel Duc d’Alba que, a pesar de la duresa de la seva
actuació, no va poder dominar la rebel·lió. A partir de 1580 la guerra es va
generalitzar per gran part d’Europa i Felip II va tenir que acceptar la
participació de fet de les Províncies Unides: un nord protestant (Holanda)
posteriorment independent, i el sud (Bèlgica i Luxemburg), catòlic i lligat a
la monarquia hispànica.
Aquesta
política internacional tan conflictiva va deixar com a resultat una greu
situació financera de la corona espanyola
