jueves, 15 de mayo de 2014

Els Borbons

La branca de Bourbon - Anjou, castellanitzada simplement com Borbó , prové de Felip de França proclamat el 1700 rei d'Espanya amb el nom de Felip V. Aquesta proclamació va donar peu a la Guerra de Successió Espanyola, contra el pretendent de la Casa d' Àustria , l'Arxiduc Carles d'Àustria. Aquesta branca ha regnat a Espanya 1700-1808 , de 1814 a 1868, de 1875 a 1931 i des de 1975 .
L'existència del mateix llinatge governant a França i Espanya no va impedir que els països tinguessin polítiques autònomes, encara que facilitaria les aliances polítiques i militars del rei d'Espanya amb el monarca francès, com els acords dels Pactes de Família o l'entrada a Espanya dels cent Mil Fills de Sant Lluís .
La Família Real Espanyola es va escindir al segle XIX en dues branques rivals. La línia masculina provinent del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó, enfrontada a la línia regnant , provinent d'Isabel II d'Espanya i el seu marit, el rei consort, Francesc d'Assís de Borbó. El Dret vigent en el segle XIX establia la successió en la persona de Carles Maria Isidre de Borbó, però els liberals van convèncer a Fernando VII perquè maniobrés de manera que pogués succeir la seva filla de quatre anys, Isabel. En realitat, es tractava d'una lluita ideològica entre el liberalisme i absolutisme. Aquest conflicte es va concretar en diverses guerres civils, les anomenades Guerres Carlistas. La branca Carlista continua la seva reclamació al Tron avui dia, ja que és l'única legítima ja que Alfons XII era fill d'Enrique Puigjkkjmoltó; no de Francesc d'Assís. Per tant, la branca d'Alfons XII a endavant és bastarda. La major part dels carlistas actuals reconeix la Família Borbó - Parma, però havent incorregut en il · legitimitat D. Carles Hug de Borbó -Parma per haver proposat un socialisme ideològic , els carlins tenen la mirada posada en els seus dos fills , Carlos Javier , Duc de Madrid , i Jaume , Duc de Sant Jaume .

jueves, 8 de mayo de 2014

Els contrastos del S.XIX: monarquía enfront de replúbica. Conservadors enfront de liberats

Els contrastos del S.XIX: monarquía enfront de replúbica. Conservadors enfront de liberats

El 14 d'abril de 1931 es proclamava la Segona República espanyola en un ambient d'eufòria. Alfons XIII havia abandonat el país i semblava arribat el moment per a que la república arreglés tot allò que la monarquia (amb la Dictadura de Primo de Rivera inclosa) no havia pogut solucionar.
Però la República tampoc va poder resoldre els problemes pendents. 
Primer per les divisions entre dretes i esquerres, que s'anaren agreujant, i pels problemes derivats de la crisi econòmica i la ineficàcia d'algunes de les solucions aplicades.
En segon lloc, per les circumstàncies internacionals desfavorables que li va tocar viure a la República: la crisi econòmica dels anys 30 i l'ascensió dels règims totalitaris no ajudaren en res a la voluntat dels republicans, especialment els d'esquerra, de crear un règim democràtic estable.
La història de la Segona República espanyola es divideix en quatre fases: govern provisional (1931), Bienni Reformador (1931-1933), Bienni Negre (1933-1936) i Govern del Front Popular (1936). La dinàmica és prou senzilla: durant el govern provisional, redacció de la Constitució de 1931, la base jurídica del nou règim; durant el Bienni Reformador, govern d'esquerres, amb una clara voluntat transformadora, que es plasmà en diverses reformes a nivell polític, militar, econòmic, social, cultural, etc; durant el Bienni Negre, amb govern de dretes, reacció conservadora, amb la paral.lització de les reformes; finalment, amb el govern del Front Popular, les esquerres recuperen el poder i reinicïen el procés reformista endegat el 1931.
En cada fase hi va haver oposició i problemes, raó per la qual la República mai va trobar l'estabilitat necessària. Ans al contrari, la radicalització políticosocial de les dretes i esquerres va anar augmentant fins arribar al trencament: un grup de militars dretans, que no païren el nou triomf de les esquerres en les eleccions de febrer de 1936, s'aixecaren contra la República i forçaren la guerra civil de 1936-1939. 
I amb la guerra va venir la derrota dels republicans i la fi del somni d'una Espanya democràtica, republicana i lliure.