jueves, 28 de noviembre de 2013

Les invasion barbares i els visigots

LES INVASIONS BARBARES I ELS VISIGOTS 



Invasions bàrbares, les invasions germàniques, invasions, o període de les grans migracions són diferents noms històrics al període històric caracteritzat per la migració massiva dels pobles anomenats bàrbars per l'Imperi Romà (majoria d'ells, dels pobles germànics, encara que hi havia altres), que va arribar a envair grans àrees de l'Imperi romà, ocupant-los violentament, i que eren la causa directa de la caiguda de l'Imperi romà occidental. Que va tenir lloc aproximadament entre el segle III i el segle VIII i afectat gairebé tot Europa i la conca mediterrània, marcar la transició entre l'antiguitat i l'edat mitjana que es coneix amb el nom de l'antiguitat tardana.
Els visigots van ser la branca dels gots, pertanyent als pobles germànics. Els visigots va sorgir d'anteriors grups gòtics (possiblement de la taifals) que havia envaït l'Imperi romà de 376 i havia derrotat els Romans a la batalla d'Adrianòpolis en 378. Els visigots van envair Itàlia sota Alarico i moderadora Roma l'any 410. Ells es van establir a la Gàl·lia meridional com a Federats de l'Imperi romà i després de la desfeta de Vouillé en 507 va passar a establir-se a Hispània fins que van ser derrotats pels àrabs a la batalla de Guadalete el 711 i el Regne fou enviada i va desaparèixer.

La Alhambra,Toledo i Sagunt

LA ALHAMBRA
 




L'Alhambra és una ciutat andalusa palatí situat a Granada, Espanya. És un palatina rics complexes i fortalesa que ocupa el monarca i la cort del Regne Nazarí de Granada. El seu veritable atractiu, com en altres obres de l'època musulmana no només radica en interiors, la decoració és entre els pics de l'art andalús, sinó també en la seUa localització i adaptació.

TOLEDO
 



Toledo és conegut com "la ciutat Imperial" per ser la seu de la cort de Carlos I i també com "la ciutat de les tres cultures", per haver estat poblat des de fa segles per cristians, jueus i musulmans. Toledo és el segon municipi de la província en nombre d'habitants, només superada per Talavera de la Reina i també és el quart de la comunitat autònoma.


SAGUNT



Sagunt és la capital de la comarca del Camp de Morvedre, situada al nord de la província de València. Amb 66.259 habitants (INE 2010), és el desè municipi de població de la Comunitat Valenciana. La ciutat compta amb dos nuclis principals: la històrica o Sagunt-ciutat, situat al peu del castell i el teatre romà i Puerto de Sagunto, 5 km del nucli antic. Ciutadans es trobava dispersa entre aquestes 6 km que separen la platja de l'antic Roman Castle, viuen més d'ells (41.406) en el Centre del Port  de Sagunt.


Cartago i Roma











CARTAGO I ROMA
 




Cartago era una ciutat important de l'antiguitat, fundada pels fenicis del pneumàtic en un enclavament costaner del nord d'Àfrica, a prop de la ciutat actual de tunez. Hi han  nombrosos de dates establertes per historiadors clàssics sobre el dia del naixement de Cartago.La clàssica llegenda diu que fou princesa Dido qui la va fundar l'any 814 aC. Encara que el consens actual és d'afirmar que la ciutat fou fundada entre els anys 825 i 820 a. C




Roma en el curs de la seua història, que abasta tres milennis, va ser una de les primeres grans ciutats de la humanitat. Va ser el cor d'una de les més importants i antigues civilitzacions que van influir en la societat, cultura, llengua, literatura, art, arquitectura, filosofia, religió, dret i la manera de vestir dels segles successius; Va ser capital de l'Imperi romà, que estén el seu domini sobre tota la conca del Mediterrani i gran part d'Europa i els Estats pontificis, sota el comandament del poder temporal dels papes.




Els tractats entre Roma i Cartago són d'importància fonamental per a la comprensió, no solament relacions diplomàtiques, entre les dues ciutats més importants de la Mediterrània occidental en aquell moment. Aquests pactes revelar canvis en la manera en què Roma percebut en si i la percepció que Cartago tenia sobre Roma i revelar la diferència entre les aparences i la realitat: què probablement per a ambdues ciutats significa la diferència entre la guerra i la pau, victòria i destrucció, que va canviar la història de la Mediterrània i tota civilització Occidental d'alguna manerafortament influenciat per la Roma Imperial.

Castalla a la edat Antiga.

Este va ser ocupat en l'Edat del Bronze (II mil·lenni a.C.) i en les èpoques ibèriques i romana (segles II a.C.-V d.C.) . Les successives ocupacions i transformacions que ha patit el turó han eliminat qualsevol vestigi constructiu d'estes culturas.EN cambio,se conserven nombrosos fragments ceràmics entres els quals destaca un del segle II a.C.,con cames d'un possible guerrer iber, amb bótes i falcata o espasa.

miércoles, 27 de noviembre de 2013

Romanització i Cristinització.






Hola, soc Santi Pérez, i vaig a intentar explicar-vos un poc la Romanització i la Cristianització.

Fa molt de temps, a la península, convivien dos pobles diferents; uns els ibers, i per altre lloc els Celtes. Els Ibers vivien a la costa mediterrània i els celtes a les terres de la Meseta i a la costa atlàntica. 
Ibers: Característiques:
- Vivien prop de riu, en zones elevades.
- S'organitzaven en tribus.
- Destacaven els nobles i els guerrers.
- Economia basada en l'agricultura i la ramaderia.
- Practicaven la artesania i van desenvolupar una intensa activitat comercial. 
- Amb llengua i escriptura pròpia.
Celtes: Característiques: 
- Vivien en castres (pobles emmurallats i elevats).
- Les cases eren de planta circular.
- Economia basada en ramaderia però també practicaven l'agricultura i la caça.
- Especialistes en la metal·lúrgia de ferro.
- S'organitzaven en famílies, aquestes en clans i aquests en tribus.
- Politeistes i adoraven als astres, elements de la natura i fins i tot, alguns animals com el cavall.
Celtes i ibers.

Però també tenien una seria de colonitzadors:

1- Els fenicis: Grans navegants i excel·lents constructors de vaixells i bon comerciants.
2- Els grecs: Interessats en el comerç de metalls, espart i sal.
3- Els cartaginesos: Successors dels fenicis i procedien de Cartago. 
4-Els romans:Van vèncer als cartaginesos i els van expulsar de la península.

Romanització: 
Els romans ens han transposat, als pobles conquerits, els elements més importants de la civilització romana, com per exemple: la llengua, el Dret, la Religió, l'Organització Política, Social i Econòmica i moltes més coses.

Cristianització: 

Comença quan els cristians, viatgen al voltant del món per a donar a conèixer la seua religió. Aquesta religió es va fer oficial a l'imperi romà a l'any 380. A partir de aquesta dada, s'expandeix fins a l'actualitat.

























jueves, 21 de noviembre de 2013

La intervenció napoleónica i la guerra d'independència.

La Guerra de l´independència espanyola (1808-1814) va ser un enfrentament militar entre Espanya i el Primer Imperi Francés, provocat por la pretensió de Napoleò d´instalar en el trò espanyol i al seu germà José Bonaparte, tras les abdicacions de Bayona. Forma part de les Guerres Napoleóniques.
 El conflicte es va desarrollar en plena crisis de l´Antiu Régimen i sobre un compleix trasfond de profunds cambis socials y polítics impulsats per surgiment de  l´identidad nacional espanyola i l´ifluència en el camp dels «patriotas» d´alguns de les idees naixcuts Ilustracions i la Revolució francesa, paradógicament difundits per la èlite des afrancesats.



Fet per Patri.

La convivència de les tres religions i les tres cultures.

En l`Espanya medieval van convivir gent de tres religions i les tres cultures diferents: Musulmans,cristians i jueus. Els musulmans i els cristians vivien per lo general (pero no sempre) en dos territoris separants per fronteres.Els jueus vivien en les ciutats dels musulmans i els cristians, entre els cristians i musulmans va haver durant segles un estat de guerra llamada la Reconquista que va acabar la victòria cristiana.Sin embarg en molts moments històrics, estes tres grans tradicions culturals es van convinar permeten la creació i desenvolupament de una civilització brillant i peculiar i tambè a un cert grau de convivència i tolerància.





Fet per Patri.

jueves, 14 de noviembre de 2013

Les invacions mediterránies.

Durant la Segona Guerra Mundial, el Frent del mediterráneo, va cubrir la lucha entre les potencies aliades i les Forçes del Eix per conseguir el domini del Mar mediterràni i dels paissos ribereños.En el sud d´Europa, les campanyes fallides italianes en els Balcans, van motivar una resposta alemana que va concluir amb la subyugaciò de les nacions balàniques.La guerra de partisans Yugoslavia i Galícia, la conquista aliada d´África del Nord i la consecuent invasiò d`Italia en 1943, completa aquest frent relativament secundari de la guerra. La segona Guerra Mundial es pot dividir en sis campanyes.
Els paissos que van enviar cantitas importants dels seus exèrcits a este front van ser: Alemanya, AustraliaCanadàCroàcia, Estats Units, França (França lliure i França de Vichy), Gran bretanya, India,Italia, Nueva Zelanda, Polónia i Sudàfrica. Les partisans y guerrillers de Grècia i Yugoslàvia es van enfrentar a les tropes de les forçes de l`eix en tèrmins similars dels exèrcits organitzats.







Fet per Patri.

jueves, 7 de noviembre de 2013

Geografía d`España. Grans línies.




Vaig a ensenyar-vos el mapa del relleu d`Espanya.


 
Ara a continuació tenim el mapa de hidrografía.



Per últim el mapa dels principals paissatges de l`economía.


Fet per Patri.

La prehistoria

Hola, jo Santiago Pérez, vaig a intentar explicar-vos un poc de que va açò de la prehistòria.
Tenim entès que       la prehistòria és el temps ocorregut entre l' aparició del primer ser humà fins a l’existència del primer document escrit.

La prehistòria es pot dividir en tres parts, paleolític, neolític i la edat dels metalls.

Evolució humana

Paleolític: Es el període més llarg del ser humà, de fet, compren un  99% de la història humana, ja que va començar fa 2,85 milions d'anys fins a uns 12.000 anys. A aquesta època és pot dividir en paleolític inferior, mitjà i superior en el qual l'home va anar evolucionant progressivament, van haver 11 classes de homo diferents; el Homo habilis, Homo rudolfensis, Homo ergaster, Homo georgicus, Homo erectus, Homo antecessor, Homo heidelbergensis, Homo neanderthaliensis, Homo florensis, Homo rhordesiensis fins a la nostra especie Homo sapiens.

Neolític: Es el període de la prehistòria en el qual van ocórrer innovacions de gran transcendència: els éssers humans descobreixen
 l'agricultura, i la ramaderia, i a més a més es fan sedentaris, procés conegut com la revolució neolítica.


Edat dels metalls: És el període d'una de les grans etapes tecnològiques. Ocupa un període molt ampli en la història caracteritzat pel desenvolupament de les societats humanes en la metal·lúrgia. En aquesta època es van construir grans monuments megalítics en diverses zones Mediterrànies, com ara Menorca. 


                                                     Exemple de l'ebaroració del bronze 



En Espanya:

A Espanya és molt pareguda, però vaig a destacar-vos algunes dades importants de les diferents èpoques.

Paleolític:
A Espanya vaig a dividir-ho a en les tres èpoques diferents:
Paleolític inferior: Període poc conegut per la dificultat d'estudiar-lo però amb algunes dades importants; per exemple, es van encontrar restes de sers humans a Atapuerca.
Paleolític Mitjà: Es van encontrar restes de ser humans als Pirineus, Levante i Andalusia. També s'encontren bestieges de rites funeraris a la Cova Morin a Cantabrià.
Paleolític Superior: Període del Homo Sapiens. Es van encontrar pintures rupestres al nord d’Astúries i al sud de França.
Neolític: Sorgien la agricultura i la ganadería. A Espanya la ganadería fou activada predominant en terrenys adequats. Ja apareixen diferencies entre la Sociedad. La gran majoria habitava en coves.

Edat dels metalls:
A Espanya també va suposar una de les grans èpoques tecnològiques en el desenvolupament de la metal·lúrgia.

En Castalla jo no he encontrat res, però si existeix un blog en el que explica moltes coses de Castalla a la prehistòria i la història antiga que ho faré en altre blog. 

Fet per Santi Pérez.